Poema servilletero
Apaivaga la fressa ique soni el frec de l´ungla
damunt la corda!
Que visqui el rom i la rauxa
del teu pas,rumba,cundombe
i puret havanero... comandante
Armando Rauxes
Del deliri simbiòtic
enhebrarem la cosmologia
de les calces amb topos
de vi de les disbauxes.
Arrenca de les sines i del
prem tot allò que destrueixi
la gresca, menja un arbre
i que caigui la fortor.
Seccionem el pedigrí, el màxim
senderi, cultiva encara que et
dolgui el son, i si s´escau planta´m
un cagarret al pati dels tarongers
oh deixebles del tro
el meu pet eteri
no vol maduixes
sense mamelles
el transparent dement
és un ser laic
que creu en sí mateix
de l´éter primigeni
em espremut el
simi del s.XXI
que vindrà per no res
Galindaines per a ells
i d´elles la grava d´un camí
amb música de guitarra elèctrica
passant pel terrat sense flascó
d´aroma de pa. Darrerament tens
els cabells més sedosos.
Ballant al balcó...xim...pum
Noi Vaixell,Joan Marc Batlle, Oriol Sintes
posted by happy bodeguero @ 10:57 AM
5 Comments:
...darrerament tens els cabells més enrinxolats noi vaixell :)
jajaja, que bueno!!
jeje surreal is powa
aquest poema es una clara subsaturació de l anaguet que pasa de lleig a horrible reflexat en un clar matís de la crítica de classes mai prou ben expresada pel mestre joan marc batlle
estic d acord am l anonim encara que en el seu gairebe perfecte analisi s'ha descuidat una clara presencia d'altres factors com ara be l sfumato que hom domina com quelcom inmillorable i logicament els canvas i el distorcionament de la realitat dut a terme sense cap dubte expressament
Post a Comment
<< Home